marxi senyor Rovira

Quina emoció tan continguda que no em dexia ni menjar, ni dormir... vaja que no puc fer la meva vida normal. La reedició del tripartir em treu la son. Perdó, com puc tenir tan mala memòria. Ja no es diu tripartit, ara s'autonomenen d'entesa. Però algú a banda del canvi d'etiqueta, veu cap altra canvi? Home, hem canviat de president, Maragall per Montilla (els dos comencen per M així que tampoc hi ha una gran diferència) i el més sorprenent, el meu bon amic Carod torna al govern. Com et vam trobar a faltar, Josep Lluis. Tu posaves la salsa que no pot faltar en un bon estofat. Quina barra que teniu! En Montilla per arribar al govern com bonament ha pogut (que tindrà raó la COPE, per molt que em pesi, que t'agraden massa els cotxes oficials), i en carod per butifler (paraula que no m'agrada gens però amb la qual s'omplien la boca republicans diversos anys enrere). Recordeu quan CIU va pactar amb el PP??????? Algún se'n recorda de la guerra dialèctica que van usar des d'ERC??? Hi ha cap diferència entre pactar amb el PP i pactar amb el PSOE de Bono, Chaves o Ibarra??? Quina barra!!! I on són els votants d'ERC que tant van dir que no tornarien a votar ERC si pactava amb el PSOE?? O és que ara l'excusa serà que no s'ha pactat amb el PSOE sino amb el PSC??? És clar, Montilla ara s'ha convertit al nacionalisme! No ens tracteu d'imbècils! Un partit, com el PSC, que ha usat totes les estratègies que ha pogut per sumar vots. Manuela de Madre, tothom sap que vostè està malalta, però no faci de la seva malaltia una arma electoral, que em dona que pensar després de l'ús que van fer de la condició d'homosexual d'un dels seus per intentar captar el vot de l'electorat homosexual (el meu no el van aconseguir).
Companys, estic molt preocupat. Sincerament. Que aquests impresentables tornin a governar no és el pitjor que ens pot passar (no me n'oblido d'en Saura, el pijo verd - la seva senyora hauria de fer menys gala del nivell adquisitiu que tenen -). El que em preocupa és el mal que s'està fent a Catalunya. La paraula "facha" s'ha usat habiutalment amb una lleugeresa que m'escandalitza per parlar dels votants del PP. Però algú em pot explicar quina diferència hi ha entre els votants (alguns, que no m'agrada generalitzar) del PP i els votants (també alguns) d'ERC. No parlem de dos extrems??? Però estem en un país on ens agrada massa etiquetar a la gent. I sembla que ser d'esquerres és menys dolent que ser de dretes (ai, si les ministres del PP haguessin protagonitzat una portada del Vogue, la de manifestacions que s'haguessin convocat per sms!!! Però és clar, si ho fa el PSOE no passa res). Com deia estic preopucat per un personatge tant anti democràtic con en Carod. No anti democràtic perquè no hagi estat votat, que ho ha estat, però recordi que en Hitler també va ser votat. Anti democràtic en les formes, senyor Rovira. El seu únic filó electoral és l'Estat espanyol (al seu electorat li és igual si diu que suprimirà peatges i finalment menteix). Espanya no ataca Catalunya, estimat Josep Lluis. Però el victimisme aconsegueix molts vots. Però el més greu, no és que vostè no ho sàpiga, sino que sabent-ho, usa la demagògia (el gran- Espanya- és vol menjar el petit -Catalunya-) per aconseguir vots. I no se n'adona del mal que està fent al nostre país. Perquè arribarà un día en què vostè ja no hi serà, però hi haurà haurà gent que escontant-lo i creient en vostè, pensarà que la relació amb Espanya i els espanyols és impossible. I això és el més greu que ens pot passar. Per això des de el meu trist i solitari blog, ja va sent hora que comencem a dir i a repetir un altre trio, en aquest cas de paraules "marxi, senyor rovira". NO enganyi més. Ho ha fet abans de les eleccions (reunió amb ETA amb cotxe oficial, i vostè tornant a ser la víctima) I durant les eleccions (amagant el pacte que ja s'havia cuinat amb el PSC). Què ens quedarà per després de les eleccions?? Ah, no esgoti més el tema de les seleccions catalanes. Per si no ho sap, no hi ha cap nació al món amb selecció esportiva pròpia que en una competició s'enfronti a l'estat. Vostè que tant ha parlat de l'exemple britànic, Gales, Escòcia i Anglaterra, com a nacions tenen seleccions pròpies, però en cap cas Gales, Escòcia o Anglaterra s'enfrontaran mai al Regne Unit (que és l'estat, per posar un exemple). Així que sí a les seleccions catalanes, però mai en competicions on es pugui enfrontar a Espanya.
Ah, només una última cosa. El seu eslògan de campanya "com tu" era molt bó. Però ja li agradaría a vostè, senyor Rovira, ser com jo!